Arxiu d'etiquetes: Metafísques de panxa plena

El jo bixest

Micro-Bobhttps://www.youtube.com/watch?v=Av4BEIJO86o

 

Que acabe aquest febrer trist

que acabe

que vinga la primavera

dir adéu a l’hivern

besar el Sol

tocar el ponent suaument amb els dits

treure’s la llana.

Passar una pàgina.

Viure  la llum

sortint d’un mal d’óssos.

Somriure per dins

posar cara amable

oblidar el dolor i el fred.

El cor en 29 de febrer

un cor bixest

incòmodament anímic.

I la bellesa en una gota d’aigua

i l’acidesa en la punta de la llengua

i la meua pell esperant que l’acarones.

El meu funeral un 29 de febrer,

on se m’oblide tres vegades

que se’m recorde un dia cada quatre anys.

La fam de vida espentant al pit

i una llàgrima viva esvarant

com una petita mar salada

o un torrent entre els porus de la galta.

Estar trist, l’últim dia d’un febrer més llarg

és com acostumar-se a un mistral

que et despentina.

Com tindre l’ànima udolant entre les mans

desfent-se candela,

esperant un març

com un Ulisses irrecognoscible.

Volent aprendre molt,

saber més,

ser més,

anar a més,

com uns acords

d’una harmònica folk tocada per Bob Dylan.

Què vinga març i m’acomiade febrer.

Que no se’m glace més el pit

que vinga la flor, l’abella amb el seu pol·len

                                                       i la llavor.

LML 29/II/2016

Metafísiques de panxa plena. 1

_MG_2837[1] copia

Plorar per diners abocant els ingredients en l’olla.

No vull la vostra caritat, necis.

M’estimeu i voleu ajudar,

però jo,ací, sóc inconsolable.

Podríeu simplement guardar silenci.

Seguir el meu dol de problemes del primer món.

Guardar-se per a vosaltres eixe “hi ha gent pitjor”.

Callar-se la comparació de circumstàncies.

Hui el meu cor és com un cèntim de dòlar,

no sent res perquè no sóc un consumidor apte.

No puc gastar, doncs no existisc.

Em menjaré les restes del dinar per a sopar,

engoliré pa dur i procuraré no queixar-me.