El jo bixest

Micro-Bobhttps://www.youtube.com/watch?v=Av4BEIJO86o

 

Que acabe aquest febrer trist

que acabe

que vinga la primavera

dir adéu a l’hivern

besar el Sol

tocar el ponent suaument amb els dits

treure’s la llana.

Passar una pàgina.

Viure  la llum

sortint d’un mal d’óssos.

Somriure per dins

posar cara amable

oblidar el dolor i el fred.

El cor en 29 de febrer

un cor bixest

incòmodament anímic.

I la bellesa en una gota d’aigua

i l’acidesa en la punta de la llengua

i la meua pell esperant que l’acarones.

El meu funeral un 29 de febrer,

on se m’oblide tres vegades

que se’m recorde un dia cada quatre anys.

La fam de vida espentant al pit

i una llàgrima viva esvarant

com una petita mar salada

o un torrent entre els porus de la galta.

Estar trist, l’últim dia d’un febrer més llarg

és com acostumar-se a un mistral

que et despentina.

Com tindre l’ànima udolant entre les mans

desfent-se candela,

esperant un març

com un Ulisses irrecognoscible.

Volent aprendre molt,

saber més,

ser més,

anar a més,

com uns acords

d’una harmònica folk tocada per Bob Dylan.

Què vinga març i m’acomiade febrer.

Que no se’m glace més el pit

que vinga la flor, l’abella amb el seu pol·len

                                                       i la llavor.

LML 29/II/2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *