Arxiu mensual: Abril de 2015

Renovació democràtica

Londres-Juegos_Olimpicos-deportes-ceremonia-inauguracion-acto-inaugural-estadio-olimpico-delegacion_espanola-equipo_espanol_MDSIMA20120728_0025_4Pablo-Iglesias-chándal

 

Ara hi ha un polític que porta coleta

pantalons de xandall i sudadera.

Ara hi ha un polític que no du corbata

pereta rockera i veu indignada.

Obama alví, polsera de cuir,

promeses de canvi d’un futur agüir .

Ara hi ha un polític amb trousers

tatuatges i jaqueta motera.

Ara hi ha un polític que ens salvarà de la casta:

organitzarà un creuer, amb Margarita la tocona

de capitana, convidarà a buffet,

hi haurà barra lliure de polsereta,

Paquito serà un bufó,

un vell rei vestit de Meltxor i el seu exgendre, el camell.

Dos cantants corruptes duran les varietés.

Rockefeller de mariner, els Lehman Brothers de botons

i Blasco agenollat rascant el salnitre.

Hi haurà, com no, moltes putes pagades per bones famílies.

La Duquesa ballarà flamenc al ritme del toa toa toa de Jesulín.

Traques, falles i corregudes de bous, anunciades per Rita des de cabina.

També hi haurà una verge de llàgrimes verdes a muscles,

escenes de Tom Cruise en una Triumph filmades per Almodovar.

No hi hauran independentistes, només una bandera rogigualda

i la selecció de futbol calfant per la proa.

No hi haurà cocaïna, només abraços de MDMA.

Tot serà més fàcil, democràcia regenerada,

festivitat de carnestoltes, gent nueta sense pudor,

guiris amb xancles i calcetins fent fotos

i molt molt de rock & roll.

Monday Hankover

resaca

14:22 batí xinat,

feta un bolic al sofà

amb un peu penjant

contemple la runa de la taula.

Una prestatgeria untada de speed

macarrons de paper per tot arreu.

Allargue un braç per pillar un got i

engolisc gintònic corromput.

El cap com una sénia

pèl de gos i gat en l’aire de pesat cendrer,

tres justes de flors xafades pegades al sòl.

La panxa feta un nuc, el sexe bullint i

l’anus palpitant són desig i malestar

puixant d’aquestos dilatats segons.

El temps de ressaca no deuria existir:

tempo i psyké congelades,

no puc pensar, doncs no hi seré.

Ara quan em batege el ventre i el cos

i les meues cèl·lules es deixen estar

d’exudacions osmòtiques per l’aquohol

celebraré les meues pasqües,

ja que així ressuscitada cridaré que visc!

i romandré preparada per a un altra festa.

14:42

30/III/15