Arxiu mensual: febrer de 2015

Coses del fer

Passar fam al Sol, punxar la llum i montar un interior de marihuana.

Aspirar meta i prendre un espidifren per a dormir.

Amollar al gos o assassinar-lo amb Compy.

Creuar  borratxo sense mirar per asustar unes marujes.

Somniar amb dues talles menys menjant nuggets de peix.

Emprar sempre un  profilàctic i col·leccionar-se els fluids.

Escopir-li a un amant, dir-li al DNA àcid desoxiribonucleic.

Lloar en Breton i en Maria Panero, riure’s de Machado.

Dir de Nietzsche “un galan” i de Plató “un fill de puta”.

Amagar-se un diumenge de ressaca i ressar per portar-se millor.

Fumigar amb pròpolis per  jurar-li-la a Bayer.

Consumir estèvia i no creure en RES que es diga en la tele.

21/X/13

De mans calloses

Em vaig haver d’acostumar a ser una persona de mans calloses, peus secs i de boca pastosa. El preu dels que treballen mal alimentats, però “gràcies a Déu” treballen.

La meua família, amb ADSL i la nevera buida, dormitava la major part del temps possible. S’entretenien insultant al gat i canviant de canal en la publicitat. A diferència d’altres famílies nosaltres ens van fer a les mosques perquè confiaven en els drets dels animals.

Una tràgica tarda el iaio es va engolir malament la pastilla de la tensió i es va ofegar davant de nosaltres, des d’aleshores guaite i em pose dempeus al mur de la terrassa i és a cada instant de la meua existència on rau el pes de la consciència i el desig imaginatiu “prompte les coses seran d’altra manera”.

19/X/ 13 LML