Arxiu mensual: gener de 2014

Misteris Fogosos

Ave Maria Escorreguda, resa Sor Teresa, rosari en mà traguen-se’l de la vagina. Hui toquen els Misteris Fogosos i el Cardenal de la Catedral del Bar decapitat, fet màrtir. I una radio en una llengua pagesa cantant una havanera. Hui és el dia del primer judici, mai anirem al purgatori, Sor Teresa. Xafarem l’infern i ens faran fóra, diran que som divines, Sor Teresa, que no cal que ens banyem mai més en llet de burra, que tenim barra lliure en l’hospital del cel i que li llevem les claus a Sant Pere ja ho te bé! I ens pixarem per les escales de Déu, perquè volem, perquè podem.

Mesinfot

Calen delinqüents que et furten la cartera, cal la fam, el gasoil i la vacuna per a la grip. Cal pagar. «Què bé que estan en les presons» vos vau dir un dia. Pagar, també, per estar malalts i llavors sospitar que tot es ple de furtasaquets, que açò no pot ser i tornar a canviar de canal i l’aire condicionat 28ºC i una olor a putxero amb poqueta vedella i molt de nap i una cullereta ja tres dies seca. Ara que els reus treballen per res, digueu «què bé, ells tenen feina». Un dia, per més no poder, furtareu el pa, us trauran la sang i amputaran les mans, després us diran «a pagar» i tal vegada, ja mai més fareu ús del mesinfot.

Vici

Vici és el meu malnom, perfumada de Tanqueray bese la boca de Johnny Walker. El fum del teu cohiba s’apropiarà del matís d’el meu mai. I de quan en quan viatge al bany, no se’ns calfara el gel. Altre amic vomitarà i omplirà la copa. Serà cert, quasi increïble, tot pagarà la pena. Demà ja ens repetirà tot!, però ara?

Canviar d’amor

Canviar d’amor,

tancar-se el facebook per obrir-se un twitter

i comprar-se uns donuts al Starbucks.

Canviar d’amor,

de mòbil i d’escala,

cremar unes fotos de carnet.

Canviar d’amor,

fer-se unes metxes californianes,

rapar-se mig cap en plan Rihanna.

Canviar d’amor,

fer la ruta del colesterol

i simular una anguila.

Canviar d’amor,

per menjar paella vegana

i masturbar-se a diari.

Canviar d’amor

i cridar més fort al coit

que la veina.

Canviar d’amor,

de look, de roll

per començar a viure.

Canviar d’amor,

per tornar-te a creuar amb l’anterior

fugir, per si et diu —et vull!

Canviar d’amor,

llegir a Bucay

i després a Jodorowsky.

Canviar d’amor,

i tatuar-se un triangle

amb un bigot al mig.

Canviar d’amor,

i descobrir l’Abramovic

escoltant Lady Gaga.

Canviar d’amor,

per ser la mateixa

punyetera escòria.

Canviar d’amor,

canviar d’amor,

canviar d’amor.

Guau!

Guau!

Diu la veïna del quart en escorrer-se.

I un capçal repica fort contra la paret.

Un ah!, ah!, ah!— incessant.

I alhora la veïna del cinquè cridant als nens,

estirant la cadena del vàter mormolant

tres nens sempre molesten.

I un colp sec de porta pel vent,

la sogra posant la rentadora a centrifugar.

La cunyada menuda assecador en marxa

i el llit suat esperant que t’alces.

Quin fàstic de finca, rumies!

Humans dintre d’un trasto fan formes orgàniques

i orgasmes harmònics, entre rajols o ciment

celebren la vida a dintre del calidoscopi.

Però a nosaltres tot ens fot,

doncs preferíem viure sols al bosc

amb una mica de wiffi.

Valentina quan s’escorre

Valentina escorrent-se, amb el cap penjant enrere i Break on through sonant potent mentre de goig convulsiona. I res més escolta. Alliberada del món, existència congelada, clava les ungles a la carn de l’amant fent ‘crick’ i res ja no li importa. Valentina, està ara i ací, fóra de sí, en si mateixa, parint un orgasme. Aquell que tant buscava, per allunyar-se de sí, per a tornar en sí. Per ser feliç i fer ‘click’ a la carn que estima. Res més li val a l’univers.