Arxiu mensual: desembre de 2013

Tatuatge de fluids

Un tatuatge de fluids corria pel teu llom. Una pixarrada enorme humia el llençol i tu ahí, persona desfeta pel goig no dies ni un mot. Ni mot, ni paraula, només el fort bategar i la respiració exhausta. Oh! Persona, algú desconnectat del gir de la Terra. I 180º un cendrer ple de justes roges i el fum espès d’un canut postcoital. I ni mot, ni paraula i ni una maduixa rossegada. Ni orgull ni pecat, ni raïms pel llit. Persona rompuda, desfeta pel goig sense veu ni mots. Repleta de sospirs, raus nua, desvalguda somrius de gairó i em mires als ulls. ―Només puc regalar-te un mos al llavi de baix, no sabria fer altra cosa. Donar-te un bes de sal, com regalar-te de la meua boca una llàgrima viva, plena de tu, omplerta per mi, tornar-te el teu sabor perquè et recuperes prompte.

Ha nascut un nen

Has nascut, ningú no t’ha fet un poema.

T’han vestit de groc i blanc: de major odiaràs els teus pares.

Odiaràs els teus pares per estimar-los tant.

Odiaràs els teus pares per dir-te que no et tocares.

Odiaràs l’església. Odiaràs moltes coses.

I seràs castigat per furtar de la cistella.

Però tu nen petit, per fi, diví: t’atreviràs a pensar d’altra manera.