Arxiu mensual: Novembre de 2013

Donzells amargs

Donzells amargs, plorem perquè no tenim treball.

Walt Whitman ho va anunciar: lamentat de no assemblar-te a la natura.

Som inconsolables:

Agres asses de càrrega, especialistes sense coneixement, fabriquem l’excés i això ens exclou.

Patim al treball, patim per moltes coses: oh! Falsos anys d’igualtat.

I si romanguem sense treball, dempeus al desllunat pensem en suïcidar-nos.

L’espai era el mateix

L’espai era el mateix:

Un dia deixàrem d’anomenar-lo “terra”, soterrarem la llavor amb ciment i esdevingueren els solars.

Ara,  sòl urbà —declaràrem la democràcia.

I allò que era lliure els “lliberals” ho anomenaren “ciutadania”, “conscens”, “civisme”.

Ara, espai privat —reapropiat pel bast capitalisme.

Casa de bancs, d’especuladors; en fi: burocràcia.

 

Caníbal

Hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa

Salvador Espriu

Visc i em salve a base de mots,

vull copsar el nom de cada cosa.

Voldria furtar-li’ls al poeta i retornar-me’ls,

capir cada paraula.

I així, sabent com es diu tot,

ser poliglota per devorar-te

citant-te cadascuna de les parts

en una llengua diferent.

LML 4/IX/13