Kavafis, Ítaca

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu.

                                                    Kavafis, Ítaca.

                                             (Trad. Carles Riba)

Jo vull la saviesa d’un Ulisses,

matinades d’estiu a tot hora,

sense ferides inevitables,

no vull més plors de la mare,

ni més esperes de Penèlope

vull fornicar amb ella ara!.

                          .

Visc sense bateig, ni padrins.

Visc de dins cap a fora,

els meus ideals són vans i consumibles,

fets de sexe i forta espurna.

Amb mans de foc truque a les portes del cel

i era evident, no m’han deixat passar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *