Quotidianitats

Em vaig haver d’acostumar a ser una persona de mans calloses, peus secs i de boca pastosa. El preu dels que treballen mal alimentats, però “gràcies a Déu” treballen.

La meua família, amb ADSL i la nevera buida, dormitava la major part del temps possible. S’entretenien insultant al gat i canviant de canal en la publicitat. A diferència d’altres famílies nosaltres ens van fer a les mosques perquè confiaven en els drets dels animals.

Una tràgica tarda el iaio es va engolir malament la pastilla de la tensió i es va ofegar davant de nosaltres, des d’aleshores guaite i em pose dempeus al mur de la terrassa i és a cada instant de la meua existència on rau el pes de la consciència i el desig imaginatiu “prompte les coses seran d’altra manera”.

19/X/ 13 LML

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *