Arxiu mensual: octubre de 2013

Kavafis, Ítaca

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu.

                                                    Kavafis, Ítaca.

                                             (Trad. Carles Riba)

Jo vull la saviesa d’un Ulisses,

matinades d’estiu a tot hora,

sense ferides inevitables,

no vull més plors de la mare,

ni més esperes de Penèlope

vull fornicar amb ella ara!.

                          .

Visc sense bateig, ni padrins.

Visc de dins cap a fora,

els meus ideals són vans i consumibles,

fets de sexe i forta espurna.

Amb mans de foc truque a les portes del cel

i era evident, no m’han deixat passar.

Drogaïna nights

Acidesa hamburguesona, mocs vaginals inabastables i un piu unflat com una canoa.

Surrealista?, gustosament t’escopiria en la cara mentre et precinte etiquetant-te com tu fas.

Fas pesta si parles de Dada, Dada es suïcidà. Jo, sóc l’engendre sociopàtic d’aquestes misèries de la coca-cola.

Drogaïna nights per al consol, Drogaïna nights per al control i la submissió, felicitat blau Nestlé per als meus orgasmes fingits.

Efervescència tràgica; generació beat, i una merda! Puta i veritable realitat, vanitat de crisis, sostenibilitat del canvi. Ciberorgies celestials dels meus humors, somrient patologia, acoholicobussines de les meues cames despatarrades. Si ara tu me la menjares, t’absorbiria per transformar-me en Déu. Jo tot poderós incrèdul de mocadors reutilitzats per fer pilars morals. Espere algun dia morir-me i bla, bla, bla, fer molta pudor.

(31/I/09)

Ara que tot em molesta

Ara que tot em molesta

romandré tranquil·la.

Com el pizzicato del violoncel,

com el vibrato de contrabaix.

Ara que tot em pertoca

coneixeré qui sóc des de l’angoixa.

Com el boig al jardí el diumenge al vespre,

com la dependenta del Mc Auto a les 5 del matí.

Ara que dic que no

somriuré relaxada.

Com les moires teixidores,

com les iaies fent punyetes.

27/10/13 LML

Profilàctics

Passar fam al Sol, dir-li no a la banca, punxar la llum i montar un interior de marihuana.

Aspirar meta i prendre un espidifren per a dormir. Amollar al gos o assassinar-lo amb Compy.

Creuar el carrer borratxo sense mirar, tirar una traca al congrés dels diputats.

Somniar amb dues talles menys, menjar nuggets de peix. Emprar un profilàctic Control.

Escopir-li a un amant, dir-li al DNA àcid desoxiribonucleic i fumar opi.

Lloar en Breton i en Maria Panero. Dir de Nietzsche “un galan” i de Plató “un fill de puta”.

Amagar-se un diumenge de ressaca.

Fumigar amb pròpolis, jurar-li-la a Bayer.

Consumir estèvia i no creure en RES que es diga en la tele.

21/X/13 LML

Quotidianitats

Em vaig haver d’acostumar a ser una persona de mans calloses, peus secs i de boca pastosa. El preu dels que treballen mal alimentats, però “gràcies a Déu” treballen.

La meua família, amb ADSL i la nevera buida, dormitava la major part del temps possible. S’entretenien insultant al gat i canviant de canal en la publicitat. A diferència d’altres famílies nosaltres ens van fer a les mosques perquè confiaven en els drets dels animals.

Una tràgica tarda el iaio es va engolir malament la pastilla de la tensió i es va ofegar davant de nosaltres, des d’aleshores guaite i em pose dempeus al mur de la terrassa i és a cada instant de la meua existència on rau el pes de la consciència i el desig imaginatiu “prompte les coses seran d’altra manera”.

19/X/ 13 LML